Qui no sap riure no sap viure.

GALAN, Andreu (2014). Qui no sap riure no sap viure. Algemesí: Andana (Col·lecció “Vagó de versos”, 6), 57 p.

Andreu Galan és un mestre de primària que du a terme recitals de poesia per escoles. Aquest autor va començar la seua relació amb la poesia després de llegir uns poemes escrits per uns nens de 7 anys, i fins a la data ha escrit “Cansat de diumenges”, “El fantasma pixallits” i “Qui no sap riure no sap viure” llibre que el va fer guanyar el Premi Atrapallibres i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Les últimes dues publicacions compten amb la col•laboració com a il•lustrador de Luis Demano, dibuixant valencià, nascut a Alacant i amic de l’escriptor.

El llibre que volem centrar-se és “Qui no sap riure, no sap viure” que compren una sèrie de poemes humorístics on la cultura popular serveix com a fil conductor de cadascuna de les poesies.

Pel que fa a aquesta publicació trobem tocs d’humor relacionats amb el món literari quan altera paraules com “poetallastre” o “Bouesia”, tracta elements de la vida quotidiana com els núvols, els arbres, conta endevinalles, fins i tot es menja l’abecedari perquè el lector senta goig! Entre romanços i cançons conta 21 històries curtes sense perdre mai la gràcia i el seu toc entretingut i divertit.

Respecte al contingut textual trobem un conjunt d’històries breus, escrits amb lletra gran, presentats d’una forma clara i neta, amb personatges molt bàsics que faciliten que el nen integre el text com a propi. El vocabulari és simple i directe i a més, permet ampliar el vocabulari de l’infant. Cal dir que dins de determinats poemes utilitza variacions de paraules que poden confondre a l’alumne, com per exemple “Seràs un boueta bouig”. També es pot observar una referència curiosa a la llengua castellana en un poema on comenta l’existència de la lletra Ñ i fa una xicoteta burla.

En segon lloc, el llibre integra moltíssima informació obviant el text principal, solament als dibuixos de la portada ja es poden observar la major part de personatges que trobarem al llibre, donant una idea al lector del món que està a punt de descobrir. Les primeres pàgines són molt simples, sols integren una dedicatòria i el títol del llibre, però una vegada avances, cada poesia té el seu dibuix que ens dóna informació fora del text. Com a exemple utilitzarem el poema “La puça Marisa”. Abans de llegir el text, observem al dibuix una casa amb quatre potes, una G amb bigots penjant d’un costat i dues puces a les finestres. Sense llegir el poema podem fer-se una idea de què pot tractar i utilitzar aquesta imatge per a la realització d’alguna activitat descriptiva.

Per concloure, i a manera d’opinió personal, el llibre resulta còmode per a realitzar una introducció al món de la poesia dins del segon cicle. Després de la lectura del llibre, es podria plantejar un sistema de treball on els nens, de forma individual o per grups, escolliren un dels poemes i explicaren tot allò que han pogut extraure del mateix, o tal vegada que en redactaren de nous utilitzant-los com un model a seguir.

Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre.

COLOMER, T. CAMPS, A. (1991) Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona, Edicions 62, 1998. Col·lecció: Llibres a l’abast nº326. P. 222. ISBN: 84-297-4482-7.

Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre és un llibre on s’exposen els punts que conformen la actual visió de l’escola front la lectura, comparada amb la tradicional i la que deuria ser. Amb aquest propòsit el llibre retrata les condicions idònies per a fomentar els hàbits lectors i una sèrie d’activitats o modes de dur a terme aquest propòsit, junt a una avaluació.

Les escriptores varen escriure el llibre amb la intenció d’oferir una pràctica pedagògica ben fonamentada davant la lecto-escriptura. Ambdues són professores a la Universitat Autònoma de Barcelona al Departament de Didàctica de la Llengua i Literatura, i han escrit obres com per exemple La formació del lector, per Teresa Colomer, o L’ensenyament de la composició escrita, per Anna Camps.

El llibre esta orientat tant a docents com a estudiants de Magisteri, perquè exposa, en diferents apartats, una breu historia/comparativa entre la visió tradicional i la visió ideal dels treballs amb textos. El llibre consta de 5 parts diferenciades.

La primera parla de la llengua escrita. Es comenta que, a la societat actual, s’utilitza la llengua escrita generalment de tres formes; de forma funcional (davant situacions de la vida quotidiana); per a potenciar el coneixement (llegir per a aprendre); per plaer (com a recurs d’oci). Ens dona a entendre que llegir i escriure no és tan sols una simple interpretació de codis, sinó la utilització d’aquests de forma adequada quan es necessite.

Wells proposa un model sobre el domini escrit que trobe prou cert, perquè comenta que, les persones, hem de dominar primer el codi bàsic, després saber respondre a exigències d’aquest, després saber cercar i registrar informació i, per últim, crear i avaluar, pensar amb aquest. No podem avançar a una fase sense dominar per complet l’anterior.

El segon apartat s’enuncia com a “que és llegir” i ens dictamina que és el fet d’entendre un text. No obstant a l’escola no s’ensenya aquesta concepció, sinó que es treballa sols una forma de desxiframent correcta.

El desxiframent ja no és suficient, perquè llegir implica comprendre i en la comprensió també es veuen implicats factors com el context, la intenció, els gestos... que alteren el significat format pel conjunt de significants.

El tercer punt ens parla de l’ensenyament de la lectura, on, de forma tradicional es basa al desxiframent dels signes, mentre que a la visió desitjada implica una fusió d’aquests amb la adaptació a les prioritats socials. Amb aquest objectiu s’han de tenir en compte factors com el coneixement previ, la comunicació descontextualitzada o un correcte foment de la consciencia metalingüística, entre altres.

A les escoles es poden observar dos tipus d’activitats que relacionen els alumnes directament amb la lectura; les que la utilitzen per a aprendre (com llegir textos d’altres matèries) i les que son usades per aprendre a llegir, no obstant aquestes es troben descontextualitzades o no tenen en compte el nivell de comprensió dels alumnes. Aquesta comprensió es millorable a partir d’activitats com el subratllat, la identificació d’idees o la representació de textos. Una activitat que trobe interessant és la sensibilització davant els errors comesos, fomentant la autocorrecció.

El quart punt ens parla sobre la planificació de la lectura a l’escola. La lectura és important degut a que activa tots els processos mentals dels nens, no solament pel fet d’aprendre a llegir. Amb aquest objectiu es proposa la creació d’una biblioteca d’aula tant com a font de consulta com per a promoure la lectura de textos literaris.

Seguidament ens mostren una sèrie d’activitats dirigides a la millora del coneixement de la comprensió global del text, com identificar, debatre o resumir, i altres per a millorar habilitats lectores especifiques, com anticipar-se al text, realitzar inferències o buscar indicis.

Per últim, l’apartat final tracta sobre l’avaluació, comparant el punt de vista tradicional, que es basa en una sèrie de qüestionaris tancats sobre el text que avaluen de forma general sense valorar la comprensió real i dona com a resultat una nota, amb l’avaluació que deuria entendres per a la concepció actual, que deuria incloure la capacitat d’inferència i la coherència amb la que el lector relaciona el text amb els coneixements previs.

L’avaluació tradicional resulta de poca ajuda degut a que solament reafirma les errades comeses per l’alumnat, per això l’avaluació desitjada es deuria de dur a terme mitjançant un sistema d’autocorrecció, construint un significat propi per a l’alumnat.

Per a concloure, a mode d’opinió personal, el llibre m’ha servit per veure quina importància deuria de tindre la lectura en la societat, no obstant aquest no es veu a les aules. Els nens aprenen a llegir de forma mecànica i la capacitat per oralitzar els signes gràfics representats es entesa com a l’objectiu principal. El model que enuncia Wells a l’escola queda aparcat a la segona fase, a la meva experiència personal, rara vegada s’ha fet un treball de recerca d’informació a l’escola i com ell comenta, no hem aplegat a fer treballs de creació ni pensament sobre la llengua.

La lectura es treballa de forma lligada a totes les matèries, de forma imposada i sense alternativa directa, així que els nens acaben rebutjant-la sense més. El treball fet a les aules necessita una llavada de cara, respecte a aquests temes, per a així fomentar els hàbits lectors i aquest llibre seria d’utilitat per establir unes bases.

Vivències de Mestres; Compartir des de la pràctica educativa (Resum)

He triat aquest llibre per dues raons. La primera es que pense que es interessant impregnar-se de les experiencies que han tingut lloc a diverses escoles, amb factors tant diferents. La segona es perque ja havia llegit algun llibre de la editorial Graó (El joc simbòlic) i no el vaig trobar tant enfarragos com pareixia en un principi.

Abans de començar, us diré que el llibre es divideix en quatre parts:

• La primera es una breu introducció, amb explicacions bàsiques.
• La segona tracta sobre les aules d’infantil.
• La tercera es basa en experiencies a les aules de primaria.
• Per ultim, la quarta conta vivencies a aules de l’ESO.

He decidit contar-vos sols les tres primeres parts degut a la meva estancia a les aules d’Infantil d’Alcoi i al meu breu pas per un aula de Primària de la mateixa localitat. L’ùltima part us la nomenaré per damunt, pero si voleu mes informació i vos quedeu amb ganes de mes, tindreu que investigar un poc! Allà nem:

A la introducció trobem que ensenyar vol dir mostrar, i mostrar es donar una informació amb el seu metode per a entendrela, raonar-la... Tot aprenentatge imposat es rebujat, hi ha que evitar l’aprenentatge memoristic.

L’ensenyament ha sigut filtrat per moltes normes degut a ser una practica social influent, s’ha limitat l’autonomia i decisió dels professors.

Per aquesta rao, l’educació avança de forma lenta, no s’escolta la veu de les persones que la viuen de primera ma, sinó d’aquelles que, amb racionalitat tècnica, creen absurdes normatives on sembra que no els interessa la millora real dels docents.

L’escola s’ha tornat una presó, plena de cel·les, amb una activitat aïllada que fa vulnerables els mestres i beneficia a aquells que volen controlar l’educació. Fora de l’escola existeix una educació mes agressiva i eficas, que ens guanya terreny.

Aules d’infantil

• Encara que siguem Infants

Aquest capitol ens narra la historia d’una escoleta on el professorat es renova a sovint i te un projecte diferent al de la resta d’escoles.

Aquesta escola te alumnes de diferents edats, pero la seva forma d’actuar es la d’una escola unitaria. D’aquesta manera els menuts veuen models a imitar als grans i els grans raonen sobre la forma d’actuar dels nens menuts, tothom apren.

Els projectes de treball poden incloure una etapa sencera o inclus tot el centre, per a obtindre un aprenentatge mes significatiu.

Els nens, amb les seves visions diferents de la vida, aborden els treballs, trencan el mite de que la feina deu ser curta per a evitar l’aborriment.

Les activitats del projectes es presenten en forma de problema i la solució es triada de forma democratica, validada pel grup i reforçada pels coneixements que tenim.

Tot es basa en trobar un aprenentatge significatiu on les families també poden formar part del grup i son convidades a sovint.

• Mirant l’infant

Aquesta experiencia ens explica la importancia de l’observació i la presencia de l’adult prop del menut. Per plantejar canvis en la pràctica educativa l’auto observació es esencial per poder descobrir com millorar.L'observació es un eina important i s’ha d’utilitzar de forma regular, anotant tot allò que ens puga servir.

Un dels objectius principals a desenvolupar en els nens es l’autonomia, que s’avalua a traves de certes capacitats observables. Si nosaltres fem el que deuria fer el nen sol, fomentem la seua dependencia, en canvi si confiem en ell i el deixem fer-ho sol, experimentarà sobre la seva competencia. Quan donem aquesta confiança, els nens es tornen poc a poc mes observadors i autonoms.

• Relacions amb les families en el primer cicle d’educació infantil

En aquesta escoleta hi ha un problema amb les relacions amb els familiars, que interrompen els ritmes de la classe diaris amb demandes o infraccions de normes del centre.

Per a solucionaro, s’estableix un projecte de treball on els familiars puguen formar part del dia a dia a l’escola, incloent-los a les classes o a diverses activitats.

Es marquen uns horaris d’atenció a les families, que faciliten el tracte entre docents i familiars. Si les families son ben ateses, es fomenta un vincle de confiança cap al centre. Hi ha que tindre un projecte ben argumentat per a establir la comunicació i la informació a les families.

• Amb els petits hi he après grans coses

Per que soc educador d’escola bresol?

Al principi de treballar aquesta persona a una escola bresol, no existien els bolquers. Des de entonces les condicions han canviat molt. La feina no es tan sols la classe, també forma part d’ella tot el que rodeja el món dels menuts, com la familis, els companys, etc.

La etapa que compren des dels 0 fins als 4 anys, es l’etapa on les criatures aprenen més coses d’una forma molt ràpida, tot i aixo, també es l’etapa amb menys dotació pressupostària.

Les condicions per desenvolupar aquesta feina son, moltes ganes i sobretot una formació permanent. També hi ha que comprendre que les families son importants, ja que s’estimen al seu fill i l’escola no es qui per a jutjar-ho.

Per a superar el repte que es l’adaptació, hi ha que posar-se al lloc de l’infant, ell no coneix res, hi ha gent extranya i no sap quan tornara a veure els seus pares. Les families deuen tindre confiança plena en l’escola, ja que l’angoixa es transmet als infants.  Hi ha que aprofitar els moments que apareguen per establir la proximitat necessaria amb l’infant por poder donar-li seguretat i autoestima.

Per ultim, es recalca que l’ensenyament es una professió liderada per dones, on els homes tenen poc reconeixement, açò ens dona a pensar que queda molta feina per fer en referencia a la coeducació.

• Es un regal anar a treballar cada dia

Educar comporta coneixer persones, països, cultures, etc. Tot açó aporta una gran riquesa i ajuda a construir un aprenentatge compartit ple de diferencies i confluencies.

Els nens i nenes de l’escola son considerats companys de feina, i ells es consideren ciutadans del mon. Seguit d’açò ens conta una experiencia dels nens, que enviaren una carta a un periodic australià. Es molt interesant com un grup de nens de 4 i 5 anys fan que tot un pais reaccione e inclus es publiquen les seves cartes.

Per a aconseguir-ho els nens busquen informació, investiguen i ells a soles troben la manera de dur-ho a terme. Tot açò crea persones en criteri e idees propies.

Educació Primària

• Amb veu d’educació especial

Aquesta vivencia es basa al tractament de l’educació especial. El centre on ocorre tot no te molt treballat el seu projecte d’atenció a la diversitat.

Hi ha que tindre com a punt de partida l’educació infantil, on encara som a temps de detectar i diagnosticar necessitats educatives especials i disenyar una intervenció que durem a terme.

Entren en joc al centre dues mestres d’educació especial; una encarregada de l’etapa d’infantil i el primer cicle de primaria i l’altra de la resta. La formula no era bona, ja que amb aquesta divisió es perdia gran part de l’informació. També ve ocasionat perque moltes families es negen a acceptar les dificultats dels seus fills i aboquen a l’escola totes les responsabilitats.

Als cursos baixos, aquestos alumnes amb dificultats son tractats de forma mes flexible, en canvi, als cursos superiors, degut a les exigencies del curriculum,  existix certa pressa ocasionada per la presió social.

Tot açò origina un canvi al projecte, es busca la forma de treballar l’educació especial de forma paral·lela i amb les dos docents compartint responsabilitats.

Per a dur a terme la intervenció, a la etapa d’infantil, la feina de la mestra d’educació especial recau en:

• Treballar amb el tutor.
• Treball individualitzat.
• Adaptació del material.

Per a dur a terme adequadament el pla d’atenció a la diversitat es va idear el següent pla d’actuació:

1. Matriculació a infantil.
2. Atenció primerenca.
3. Concreció i valoració del pla d’intervenció.

L’equip de mestres es reparteix les responsabilitats i s’ajuda entre ells. Es realitzen observacions amb els següents objectius:

• Determinar el nivell de competencies bàsiques.
• Facilitar l’adaptació de l’alumne al context escolar.

L’atenció primerencaes l’articulació de totes les accions proposades i amb la finalitat de proporcionar experiencies d’aprenentatge que potencien el desenvolupament.

Aquest pla va aconseguir tutories compartides, una relació mes propera amb les families, grups de classe heterogenis, i un tractament reflexiu de la diversitat.

• Treballant en grup

En moltes escoles s’ha interpretat que els tutors han de desenvolupar la feina mentre que els especialistes han de jugar amb els nens. Amb aquesta separació mecanicista, els tutors es perden una gran part del desenvolupament infantil. L’infant es l’esser global, amb un cos que necesita moviment, i moltes ganes d’aprendre.

Te que haver moments de moviment i moments de contenció, que s’han de distribuir de manera adequada, treball i descans.

A la primària el professorat ha d’asegurar la instrucció però, ha de donar cabuda als interessos que constitueixen els grans reptes, com la sexualitat, la interculturalitat, l’educació ambiental...

Hem de potenciar també tasques per parelles i per grups, per a tindre diferents punts de vista i que puguen negociar. Es necessari que els alumnes s’equivoquen i donar l’oportunitat per a rectificar.

Les families han d’estar mes implicades a l’escola, que farà bulletins d’avaluació amb la informació recollida per tot el professorat amb contacte directe amb els nens. Així mateix es considera pobre el sistema de qualificació a primaria, on seria necesaria una petita reunio personal amb els familiars i nens per a explicar els avanços dels ultims.

• Mestra per a tota la vida

Aquest capitol ens narra la vida d’una mestra, que ens conta que segueix el pensament d’una formació permanent. Aplica noves corrents com el contructivisme, una metodologia activa i coneix mestres interesats en seguir aprenent a aprendre.

Durant la seua vida viu importants avanços socials i tecnologics i ens ho exposa en primera persona.

• Una llarga vida docent

Un altre relat d’una vida sencera dedicada a la docencia, on relata els canvis en l’educació, canvis socials importants de primera ma.

Despres figura l’apartat dedicat a l’educació secundaria on trobem un capitol dedicat a l’aprenentatge cooperatiu de ma d’un professor de filosofia, una historia que canvia el format del llibre ja que està narrada a traves d’e-mails entre dues amigues, un professor sense por a innovar, unes indicacions a l’hora d’educar, i finalment un capitol dedicat a l’evolució a les aules des del 76.

Una valoració final: Es un llibre fàcil de llegir, ja que al tractar-se d’experiencies, o veus de forma gustosa. Tot açò pot ajudar al futur ja que podem trobar situacions com les que surten al llibre o pot inspirar-nos per a fer activitats semblants a les que figuren al llibre.