GALAN, Andreu (2014). Qui no sap riure no sap viure. Algemesí: Andana (Col·lecció “Vagó de versos”, 6), 57 p.
Andreu Galan és un mestre de primària que du a terme recitals de poesia per escoles. Aquest autor va començar la seua relació amb la poesia després de llegir uns poemes escrits per uns nens de 7 anys, i fins a la data ha escrit “Cansat de diumenges”, “El fantasma pixallits” i “Qui no sap riure no sap viure” llibre que el va fer guanyar el Premi Atrapallibres i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.
Les últimes dues publicacions compten amb la col•laboració com a il•lustrador de Luis Demano, dibuixant valencià, nascut a Alacant i amic de l’escriptor.
El llibre que volem centrar-se és “Qui no sap riure, no sap viure” que compren una sèrie de poemes humorístics on la cultura popular serveix com a fil conductor de cadascuna de les poesies.
Pel que fa a aquesta publicació trobem tocs d’humor relacionats amb el món literari quan altera paraules com “poetallastre” o “Bouesia”, tracta elements de la vida quotidiana com els núvols, els arbres, conta endevinalles, fins i tot es menja l’abecedari perquè el lector senta goig! Entre romanços i cançons conta 21 històries curtes sense perdre mai la gràcia i el seu toc entretingut i divertit.
Respecte al contingut textual trobem un conjunt d’històries breus, escrits amb lletra gran, presentats d’una forma clara i neta, amb personatges molt bàsics que faciliten que el nen integre el text com a propi. El vocabulari és simple i directe i a més, permet ampliar el vocabulari de l’infant. Cal dir que dins de determinats poemes utilitza variacions de paraules que poden confondre a l’alumne, com per exemple “Seràs un boueta bouig”. També es pot observar una referència curiosa a la llengua castellana en un poema on comenta l’existència de la lletra Ñ i fa una xicoteta burla.
En segon lloc, el llibre integra moltíssima informació obviant el text principal, solament als dibuixos de la portada ja es poden observar la major part de personatges que trobarem al llibre, donant una idea al lector del món que està a punt de descobrir. Les primeres pàgines són molt simples, sols integren una dedicatòria i el títol del llibre, però una vegada avances, cada poesia té el seu dibuix que ens dóna informació fora del text. Com a exemple utilitzarem el poema “La puça Marisa”. Abans de llegir el text, observem al dibuix una casa amb quatre potes, una G amb bigots penjant d’un costat i dues puces a les finestres. Sense llegir el poema podem fer-se una idea de què pot tractar i utilitzar aquesta imatge per a la realització d’alguna activitat descriptiva.
Per concloure, i a manera d’opinió personal, el llibre resulta còmode per a realitzar una introducció al món de la poesia dins del segon cicle. Després de la lectura del llibre, es podria plantejar un sistema de treball on els nens, de forma individual o per grups, escolliren un dels poemes i explicaren tot allò que han pogut extraure del mateix, o tal vegada que en redactaren de nous utilitzant-los com un model a seguir.
